Notícies d’estiu

M’agradaria poder explicar que els nostres serveis sanitaris estan afrontant aquest estiu a ple rendiment sense massa problemes i no s’estan ressentint ni les demores en l’atenció, ni les llistes d’espera. M’agradaria poder contar que les plantilles estan completes, que tot i les merescudes vacances del personal, s’estan cobrint perfectament tots els centres, que no es deixa cap poble sense atenció, que les urgències responen a la perfecció a les necessitats de la població. M’agradaria poder transmetre a la població que totes les places que s’han ofert a primària als nous residents s’han cobert ràpidament i que tots els metges que han acabat la seva formació especialitzada han agafat una interinitat sense demora a les nostres illes. Llàstima que quan es llegeixen les notícies que van apareixent en els mitjans de comunicació, no van en la línia del que a tothom i a mi mateix ens agradaria.

No fa massa, un sindicat denunciava la manca d’infermeres a Balears en un comunicat molt dur, on es posava de manifest les conseqüències greus per la població d’aquest dèficit. Hi ha múltiples evidències que demostren que un nombre adient d’infermeres millora les cures, redueix estades hospitalàries, reingressos i complicacions, en definitiva millora l’estat de salut de la població. De moment no sembla que la Conselleria de Salut hagi fet massa cas.

Poc després un altre sindicat, per regla general bastant afí al Govern actual, denunciava la saturació dels serveis d’urgències hospitalàries, parlant de demores de dies per ingressar per manca de llits, de situació insuportable pels professionals assistencials que no donen l’abast per atendre la població, traduint-se aquest fet en llargues hores d’espera per ser atès. En aquesta mateixa denúncia, aquest sindicat, tot i reconèixer que la situació d’atenció primària és crítica, recomanava a la població acudir a aquest nivell assistencial. Li he de donar la raó, a aquest nivell assistencial es poden resoldre el 90% dels problemes de salut de la població, però clar, perquè això sigui així fan falta recursos, plantilles completes, substituts per cobrir baixes i vacances, professionals que no estiguin esgotats com els d’urgències hospitalàries. En fi, sense comentaris. Ara per ara no hi ha resposta de la Conselleria i em tem que tampoc se l’espera.

Llegim també que els sindicats del transport sanitari, també estan en peu de guerra i han començat a prendre mesures per esgotament que afecten clarament la població. Retards importants o anul·lació de serveis, més de 2000 trasllats anul·lats, perquè s’han negat a continuar fent hores extres necessàries perquè no hi ha suficient plantilla. El motiu principal de les seves queixes és segons denuncien la manca de voluntat negociadora de l’administració, incapaç de tancar un conveni col·lectiu, incapaç d’adjudicar un nou concurs per l’adquisició de vehicles quan ja n’hi havia un en desenvolupament que varen decidir suspendre. La situació ha arribat a ser molt greu per exemple a l’Illa d’Eivissa on s’han quedat amb un mínim d’ambulàncies i professionals per a donar resposta a totes les necessitats. Una autèntica pena tot junt per quan l’empresa pública GSAIB, és la que gestiona tot el tema del transport sanitari urgent i programat, tenia les eines per poder desenvolupar aquesta gestió sense els problemes que històricament havien tingut aquests serveis quan estaven en mans privades.

Tampoc en aquest cas es veuen moviments per solucionar aquest conflicte que es pot agreujar amb molta facilitat, és un intent de tornar a privatitzar el servei d’ambulàncies?.

Amagar el cap i no donar resposta no sembla una bona opció. Els problemes lluny d’arreglar-se per si mateixos solen empitjorar i aquests magnífics professionals que es deixen la pell perquè tot funcioni acaben cremats i amb ganes de deixar la professió.

Un president d’una important comunitat autònoma governada pel Partit Popular declarava fa molt pocs dies que la sanitat pública pot ser inviable. Això respon a una ideologia molt clara, deixar que la gestió pública s’ofegui per després venir a privatitzar.

Ara hem conegut el que deia l’exministre Montoro, “dejad que España se hunda que ya la salvaremos nosotros” No senyors i senyores del Partit Popular, la sanitat pública no és inviable, però necessita una aposta clara per ella i una bona gestió.