“He tengut la sort d’haver exercit la Medicina en una època apassionant”

FÈLIX PONS DELGADO. TRAUMATÒLEG

FÈLIX PONS DELGADO. TRAUMATÒLEG

Fèlix Pons Delgado va néixer a Palma l’any 1938. Es va llicenciar en Medicina l’any 1963 i, com que aleshores encara no existia el MIR a Espanya (aquest sistema de formació d’especialistes que arribaria al nostre país l’any 1978), el 1964 va decidir anar-se’n a l’estranger per adquirir més formació i experiència, treballant tres anys i mig en un hospital per a accidentats de la ciutat de Traz (Àustria), i un altre any més a Basilea (Suïssa), aquesta vegada en una clínica universitària. Finalment, l’any 1968 va tornar a la seva illa natal, on li varen convalidar tots els anys de formació per Europa i obtingué els títol de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i de Metge Especialista en Rehabilitació. Aquest mateix any va obrir la seva pròpia consulta privada a Palma i, un any després, va ser nomenat Cap de Traumatologia de l’extinta Obra Sindical 18 de Julio. A aquest càrrec transitori el seguiren el de Cap de Traumatologia de l’Hospital Provincial (actualment anomenat Hospital General) entre 1972 i 1975, i el d’Especialista en Traumatologia de la Seguretat Social, lloc que va ocupar des de l’any 1973 fins a la seva jubilació l’any 2010. Compta amb més de deu publicacions científiques per a revistes alemanyes i per a la Societat Espanyola de la Cirurgia Ortopèdica, entre d’altres. Fa poc el doctor Fèlix Pons va rebre la Medalla d’Or del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears amb motiu dels seus 50 anys de trajectòria professional, i fa només uns mesos que va celebrar també mig segle (aquesta vegada, de feliç matrimoni) al costat de la seva nombrosa família (5 fills i 12 néts), la seva altra gran font d’orgull juntament amb l’exercici de la Medicina.

-Per què va elegir l’especialitat de traumatologia?

-Quan era estudiant dels darrers quatre cursos de Medicina a Barcelona, vaig entrar d’alumne intern en un hospital que gestionava l’ajuntament, i compaginava aquesta ocupació amb unes guàrdies que feia també a la facultat de Medicina. Per tant, havia d’esforçar- me en treure hores per poder estudiar, tot i que per sort se’m concedia temps suficient per acudir a les classes. En aquell moment, la carrera de Medicina tenia set cursos, i es pot dir que ja d’entrada, motivat en part per aquestes pràctiques, em vaig començar a aficionar a la Traumatologia, per la qual cosa m’hi vaig especialitzar després. A més, em van concedir dos títols en tornar de la meva estada a l’estranger: el de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i el de Metge Especialista en Rehabilitació. Avui en dia és gairebé impensable obtenir dues especialitats tal i com ho vaig fer jo, ja que el MIR s’enfoca d’una altra manera.

-Si afirmam que la traumatologia és la branca de la medicina que es dedica a l’estudi de les lesions traumàtiques de l’aparell locomotor, feim una definició incompleta?

-No, en realitat és una definició bastant exacta. Aquí, la Traumatologia sí que es dedica principalment a l’estudi de les lesions i les malalties de l’aparell locomotor. No per tot és igual, però; a Alemanya, per exemple, l’especialitat de Traumatologia va unida a la de Cirurgia General, mentre que la Cirurgia Ortopèdica es considera, en canvi, una especialitat a part.

-Quins aspectes de l’especialitat són els que han despertat el seu major interès al llarg de la seva trajectòria professional (la cirurgia, la recuperació, la part més aviat preventiva…)?

-Fonamentalment m’he sentit atret per la cirurgia, i particularment he apreciat molt el vessant de la cirurgia ortopèdica infantil. En termes generals i en adults, però, sobretot m’he centrat en les malalties de maluc i de columna.

-L’ortopèdia és un vessant més de la seva especialitat o estam davant una disciplina independent i amb molt de recorregut?

-Hi ha metges que es dediquen més a la cirurgia ortopèdica i d’altres que enfoquen la seva trajectòria cap a la part de traumatologia, però no hi ha títols específics i independents per a cada una d’elles. El que sí que existeixen són societats especialitzades en un àmbit concret, com ara el maluc, l’espatlla, l’ortoscòpia….etc.

-Com ha viscut vostè l’arribada dels importants avanços tecnològics (de la radiografia al TAC, passant per les ressonàncies magnètiques) en el tractament clínic de les lesions traumatològiques?

-En realitat jo vaig ser dels primers en incorporar aquí una tècnica específica d’ostosíntesi per a les fractures; es tracta d’una tècnica que després s’ha estès per tot, però quan vaig començar a emprarla era una novetat. A Suïssa, a la ciutat de Davos, cada any s’impartien uns cursos en els quals s’introduïa aquesta tècnica. El TAC i la ressonància magnètica no existien quan vaig començar a exercir, però més endavant es van començar a utilitzar fins esdevenir absolutament imprescindibles, sobretot en qüestions relatives a l’estudi de la columna i del crani, permetent un diagnòstic molt més segur.

-Els hàbits de la vida moderna poden acabar ésser perniciosos per a la salut del nostre aparell musculoesquelètic?

-Crec que dins el meu àmbit no afecten de manera particularment negativa. És evident que, indirectament, hàbits com una vida sedentària i inadequada influeixen sobre les dolències de columna, de la mateixa manera que ho fa el sobrepès. Però per la meva experiència diria que cada vegada la gent pren més consciència de la necessitat de modificar aquests hàbits i de dur un estil de vida saludable.

-Què recorda amb una especial afecte dels seus anys d’exercici com a especialista en traumatologia?

-Sobretot em qued amb la cirurgia ortopèdica infantil. Vaig tractar molts nins als quals he vist convertits en adults forts i amb una bona salut musculoesquelètica, i això em produeix molta satisfacció; m’enorgulleix constatar el seu desenvolupament positiu. En termes generals, però, pens que he tengut molta sort pel fet de poder exercir la meva especialitat en una època apassionant, arribant a comptabilitzar a la meva consulta privada un total de 100.000 visites realitzades i més de 300.000 si hi sumam la resta de visites. Avui en dia, per exemple, això no és tan senzill, ja que les assegurances privades sovint generen cert malestar entre els metges com a conseqüència d’obligar-los a delimitar les seves competències. En els meus primers anys d’exercici, nosaltres ho havíem de fer tot.

-Per acabar, què ha suposat per a vostè rebre la Medalla d’Or del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears?

-Ha suposat sentir-me vell (riu). Però és una cosa que ha d’arribar tard o d’hora, i per sort tant la medalla com els anys de jubilació han arribat amb bona salut. La jubilació la vaig assumir amb una mica de tristor i melancolia, però tenc una dona, cinc fills i dotze néts meravellosos que m’omplen, i també amics que em demanen consell quan el necessiten, o sigui que em sent molt content i realitzat.

-Algun dels seus fills ha decidit seguir les seves passes?

-Sí, el meu fill petit és també Especialista en Cirurgia Ortopèdica i actualment és professor adjunt a la Clínica Universitària de Navarra. La resta no s’ha orientat cap a l’àmbit de la Medicina, però estic molt orgullós de tots els meus fills.

Comments
  1. Lluis | Responder

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Por favor, ayúdanos a promocionar la salud.

Al hacer clic en cualquiera de estos botones nos ayudas promocionar la salud.

Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. Más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar