Les guàrdies mèdiques

Com és sabut, el Ministeri de Sanitat ha posat damunt la taula una revisió de l’estatut marc de les professions sanitàries. El text s’ha negociat durant més d’un any fins a arribar a un esborrany signat per tots els sindicats sanitaris, excepte el sindicat mèdic. Aquest darrer, fins i tot, ha convocat vagues intermitents: primer en dies esporàdics i, finalment, en setmanes mensuals, amb l’argument que el Ministeri no era prou sensible a les seves peticions.

A la nostra comunitat, per cert, l’Ibsalut no ha publicat les dades de seguiment de tots aquests dies de vaga. Per tant, només coneixem les xifres difoses pel mateix sindicat, que evidentment semblen bastant inflades. En canvi, la Conselleria no dubta a utilitzar la vaga com a culpable de les terribles llistes d’espera que patim, argument més que dubtós.

Una de les principals reivindicacions de bona part dels metges ha estat la durada de les guàrdies. Ara bé, l’organització dels serveis, dels torns i de la durada de les guàrdies és competència de la comunitat autònoma i, per tant, de la Conselleria de Salut. Malgrat això, la Conselleria no ha dubtat a responsabilitzar-ne el Ministeri, fins al punt d’exigir la dimissió de la ministra. Fins i tot s’han vist càrrecs directius dels hospitals de les nostres illes manifestant-se amb el sindicat a les portes del Ministeri o concentrant-se davant els nostres hospitals. Cal recordar que la proposta del Ministeri consisteix a reduir les guàrdies en set hores: passar de les vint-i-quatre hores actuals a un màxim de disset. L’estatut, per tant, fixa els límits màxims; però és la comunitat autònoma qui, respectant aquests límits, pot establir l’organització i la durada que consideri convenients.

Després de les múltiples declaracions de la nostra consellera a favor de les peticions del sindicat mèdic, fa pocs dies, al Consell Interterritorial —l’òrgan on estan representades les diferents comunitats autònomes i el Ministeri—, les comunitats governades pel Partit Popular, amb la nostra consellera al capdavant, es varen manifestar en contra d’aquesta reducció de set hores. És a dir, no han estat partidaris d’una reducció mai. Ho feren argumentant que seria inviable aplicar-la, que mancaria personal i que caldrien més recursos. Ara s’entén per què, tot i poder fer-ho, no ho han aplicat; o, millor dit, no ho han sabut aplicar. Els seus arguments no s’aguanten, perquè la mesura és perfectament viable. El que ja no s’entén són les reiterades declaracions exigint fins i tot la dimissió de la ministra. O potser sí que s’entén, si tenim present que aquesta és una vaga profundament política, en què s’ha enganyat molts metges que, de bona fe, pensaven que de tota aquesta negociació es podria obtenir una reducció de la durada de les guàrdies. En realitat, el Partit Popular no ha estat disposat, des del primer moment, a aplicar-la. Una vegada més, el Partit Popular aprofita una situació per anar contra el Govern d’Espanya, sense importar-li gaire si allò que es proposa beneficia la societat en general. Ja ho va dir Montoro fa uns anys: “Que se hunda España, que nosotros ya la levantaremos”. Una autèntica pena.