Metge de família
Els pressuposts són l’eina necessària que tot govern necessita per dur endavant els seus projectes de legislatura. Aquests s’aproven mitjançant una llei al Parlament, com així s’ha fet aquesta primera quinzena de juliol.
Quan es presenten els pressuposts de la comunitat autònoma, al Parlament hi ha un intens debat entre tots els grups polítics, el govern de les Illes Balears els presenta a tots els grups parlamentaris i aquests tenen la possibilitat de fer propostes que cada partit considera com a millores per a la ciutadania.
En alguns casos les propostes són absolutament ideològiques afavorint plantejaments com la defensa o reducció de drets, en altres el component ideològic es veu reflectit en propostes com la reducció de l’ús de la llengua pròpia a les administracions, cas de l’extrema dreta i del mateix partit popular, i d’altres proposicions són clarament ampliar drets, serveis, com n’és el cas de la majoria presentades a salut pels partits de l’oposició.
Les principals preocupacions dels nostres ciutadans envers la sanitat pública són bàsicament: l’augment de les llistes d’espera, del qual hem parlat en altres ocasions, les esperes a les urgències dels hospitals, les demores per part dels professionals d’atenció primària, l’increment dels problemes de salut mental que no reben atenció ràpida i la manca de professionals sanitaris.
És per això que els partits a l’oposició recollint aquestes preocupacions, les transformen en propostes i proposen actuacions concretes com: destinar partides específiques per a la millora de les llistes d’espera, augmentar professionals als centres de salut, per fer les reformes necessàries als centres d’Emili Darder, Son Pisà, la Vileta, Santa Catalina a Palma, o la construcció de nous centres de salut i unitats bàsiques prevists a l’anterior legislatura a totes les illes: Canal Salat a Menorca, Santa Eulàlia a Eivissa, la de Puig d’en Valls, Trencadors, La Soledat, etc.
Per millorar l’atenció a la salut mental es proposa ampliar la plantilla de psicòlegs, així com la de metges i infermeres especialistes.
Una petició justa d’ampliar els horaris d’atenció als infants que requereixen cures pal·liatives pediàtriques, ha estat també una petició de diversos grups.
L’ampliació de serveis tals com l’increment de fisioterapeutes a atenció primària, nutricionistes, logopedes, entre d’altres també estan entre les propostes defensades pels grups de l’oposició.
Crida l’atenció que el PP i VOX hagin votat en contra de totes aquestes i d’altres projectes, cap ciutadà ho pot entendre quan ho veu en les notícies i mitjans de comunicació, semblaria que hauria d’haver-hi un veritable acord al respecte.
Projectes importants com la unitat centralitzada d’anatomia patològica o les cases de naixements per a poder parir fora de l’entorn hospitalari, ja ni tan sols formen part de cap apunt en el pressupost.
Els professionals i els ciutadans se senten traïts i menyspreen les decisions polítiques, ans al contrari, més que mai hem d’entendre que aquestes decisions marquen el present de les nostres illes però també el futur, un futur incert quant als serveis públics, uns serveis necessaris per al benestar i garantits per a tothom.
Seria molt desitjable que tot i que el seu partit hagi votat en contra en el Parlament, la Conselleria de Salut recuperes totes aquestes iniciatives pel bé de tota la ciutadania.
