“La dieta mediterrània és un factor per evitar disfuncions digestives que poden ser greus”

LLUIS ASPACHS AVELLANA, ESPECIALISTA EN MEDICINA INTERNA I APARELL DIGESTIU

– Per què el seu interès per l’aparell digestiu?

– Quan vaig acabar la carrera -en aquella època encara no hi havia el MIR -començàvem les especialitats durant els tres últims anys- i hi havia la figura de l’Estudiant Intern; per exemple, el que volia ésser toco-ginecòleg, aleshores ajudava a assistir parts i el que volia ésser cirurgià ajudava a operar. I així me vaig ficar a Medicina Interna, que va ésser on es va despertar el meu interès per l’aparell digestiu. Vist amb la perspectiva actual, és evident que en aquells anys tot estava per fer, sense més recursos tècnics que les mans, un aparell de raigs X (molt rudimentari si els comparam amb els d’ara) i un laboratori d’anàlisi igualment rudimentari. Tot i així foren uns anys molt gratificants i els record amb molt d’afecte, com també record perfectament que havies d’anar a les classes amb corbata i americana, per imposició del professorat.

– Tenc entès que hi ha una formula una mica irreverent per definir la seva especialitat…

– Si, fa referència a que l’aparell digestiu afecta “des de la boca fins al cul”…..Això és vàlid en allò que fa referència al tub digestiu, però també tenim el fetge (que avui queda en el domini dels hepatòlegs), la vesícula biliar-vies biliars i el pàncrees. És a dir, inclou tot el procés que comença amb la ingesta d’aliments i acaba amb l’expulsió dels restes que queden després de la digestió. Algunes de les malalties digestives comencen com alteracions funcionals, que si no es solucionen poden acabar per convertir-se en malalties orgàniques. I com podem detectar si tenim alguna malaltia orgànica? L’opció més pràctica és acudir tot d’una al metge de família -una figura importantíssima dins l’àmbit sanitarii seguir el seu consell, tan si ens deriva cap a una especialista (si així ho requereix el cas) com si opta per una solució terapèutica més senzilla.

– Vostè ha viscut un important salt qualitatiu pel que fa al tractament d’aquestes patologies…

– És així; el canvi ha estat brutal, lògicament en sentit positiu; un canvi realment impensable quan jo vaig començar a exercir. A vegades me recorda aquella frase de Jules Verne: “l’home imagina coses i llavors hi haurà altres homes que les faran”. Pensi que fins que no va arribar l’ecografia, per veure el que passava dins un abdomen malalt només teníem les mans, els raigs X i les anàlisis. Avui en dia, en canvi, l’ecografia serveix al digestòleg, al toco-ginecòleg, al cardiòleg, al cirurgià vascular….no és al·lucinant? I no parlem ja del TAC, de la ressonància magnètica, de les endoscòpies que permeten explorar tot el tub digestiu, els pulmons o l’aparell urinari, així com els cateterismes per explorar i tractar afeccions cardiovasculars….o la mateixa cirurgia laparoscòpica… avanços tots ells que eren realment inimaginables fa cinquanta anys. Avanços que també podem fer extensius a la formació continuada: tengui en compte que quan jo vaig començar a exercir els llibres que ens permetien posar-nos al dia contenien informació d’entre dos o tres anys enrere i amb les revistes mèdiques aquest termini de temps oscil·lava entre tres i cinc mesos. Avui, en canvi, tenim tota aquesta informació de manera molt més ràpida per internet, a part dels cursos que s’organitzen per actualitzar els coneixements dels metges, una àrea en la què, per cert, el nostre Col·legi Oficial de Metges duu a terme una gran tasca, això com els hospitals universitaris de la nostra comunitat.

– Es pot separar la vessant de digestòleg de la d’oncòleg?

– Jo pens que no; tot és medicina, tot passa per intentar ajudar al malalt. Ara mateix la formació dels digestòlegs europeus es divideix en branques de superespecialització. Així com fa cinquanta anys la formació del digestòleg incloïa la radiologia digestiva -i teníem la formació adequada per exercir-la. Ara mateix aquestes branques son la Digestologia Clínica, la Digestologia Endoscòpia; la Digestologia per imatge (Ecografia) o la Digestolgoia Oncològica, entre d’altres.

– Fins a quin punt influeixen els hàbits alimentaris en la salut del nostre aparell digestiu?

– És un dels factors que influeixen. Avui, lamentablement, la major part de la gent jove consumeix poques -o directament no en consumeix- fruites i verdures, i a més això sol anar acompanyat, sobre tot els caps de setmana, d’una important ingesta d’alcohol. Per desgràcia, la tradicional dieta mediterrània està cada dia més absent de l’alimentació de la gent jove. Pensi que seguir la dieta mediterrània seria un dels factors per evitar disfuncions digestives que poden ocasionar malalties orgàniques a vegades greus.

– Quins records conserva amb més afecte del seus cinquanta anys de professió?

– En concret n’hi ha un que sempre he tingut present: com es pot imaginar jo he vist morir molta de gent al llarg de la meva trajectòria mèdica, i sempre me va cridar l’atenció la manera que tenien d’acomiadar-se de la vida les monges malaltes quan arribava el final, que assumien amb una serena resignació que sempre vaig admirar. I l’altre record que conserv és la relació cordial, basada en el respecte i la camaraderia, que hi havia entre els metges que treballàvem junts, al manco fins que l’arribada dels grans hospitals va imposar una estructura jeràrquica a vegades massa rígida i que de qualque manera ha anat condicionant els nostres vincles personals i professionals.