“La dieta mediterrània és un factor per evitar disfuncions digestives que poden ser greus”

LLUIS ASPACHS AVELLANA, ESPECIALISTA EN MEDICINA INTERNA I APARELL DIGESTIU

LLUIS ASPACHS AVELLANA, ESPECIALISTA EN MEDICINA INTERNA I APARELL DIGESTIU

Nascut a Manresa (Barcelona) el 1933, Lluis Aspachs Avellana es considera ciutadà illenc a totes els efectes, ja que duu gairebé seixanta anys resident i treballant a Mallorca, on va recalar per vincles familiars (el seu pare tenia negocis a l’illa i també hi vivia una àvia materna) després d’haver cursat els estudis de Llicenciatura de Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona i d’haver estat cinc anys -tres com estudiant intern i dos com a metge- a un dels tres serveis de Medicina Interna de l’Hospital Clínic de Barcelona. Posteriors cursos en hospitals de la península li varen permetre accedir al títol d’especialista en Aparell Digestiu i al d’Oncologia Mèdica. Una vegada instal·lat a Palma, El Dr. Aspachs ha desenvolupat una extensa trajectòria professional, a la què ha simultaniejat l’atenció d’una consulta privada de Medicina Interna i Aparell Digestiu amb funcions hospitalàries com la de metge d’urgència de l’Hospital de La Sang i de l’antiga Clínica Rotger, a més d’exercir com a Digestòleg al dispensari de consultes que aleshores hi havia a Son Dureta. A partir de l’any 1969 es va incorporar al Centre d’Oncologia de Balears, que tenia la seva seu a la Creu Roja (la seguretat social no tenia aleshores Oncologia). Posteriorment, i per manca d’espai i de llits, aquest centre es va traslladar a la Policlínica Miramar, on va ocupar tota una planta. Així fou que el Dr. Aspachs va començar a fer feina a l’esmentada clínica, on ha desenvolupat la seva tasca assistencial per espai de quatre dècades (1974-2014) fins a la seva jubilació.

– Per què el seu interès per l’aparell digestiu?

– Quan vaig acabar la carrera -en aquella època encara no hi havia el MIR -començàvem les especialitats durant els tres últims anys- i hi havia la figura de l’Estudiant Intern; per exemple, el que volia ésser toco-ginecòleg, aleshores ajudava a assistir parts i el que volia ésser cirurgià ajudava a operar. I així me vaig ficar a Medicina Interna, que va ésser on es va despertar el meu interès per l’aparell digestiu. Vist amb la perspectiva actual, és evident que en aquells anys tot estava per fer, sense més recursos tècnics que les mans, un aparell de raigs X (molt rudimentari si els comparam amb els d’ara) i un laboratori d’anàlisi igualment rudimentari. Tot i així foren uns anys molt gratificants i els record amb molt d’afecte, com també record perfectament que havies d’anar a les classes amb corbata i americana, per imposició del professorat.

– Tenc entès que hi ha una formula una mica irreverent per definir la seva especialitat…

– Si, fa referència a que l’aparell digestiu afecta “des de la boca fins al cul”…..Això és vàlid en allò que fa referència al tub digestiu, però també tenim el fetge (que avui queda en el domini dels hepatòlegs), la vesícula biliar-vies biliars i el pàncrees. És a dir, inclou tot el procés que comença amb la ingesta d’aliments i acaba amb l’expulsió dels restes que queden després de la digestió. Algunes de les malalties digestives comencen com alteracions funcionals, que si no es solucionen poden acabar per convertir-se en malalties orgàniques. I com podem detectar si tenim alguna malaltia orgànica? L’opció més pràctica és acudir tot d’una al metge de família -una figura importantíssima dins l’àmbit sanitarii seguir el seu consell, tan si ens deriva cap a una especialista (si així ho requereix el cas) com si opta per una solució terapèutica més senzilla.

– Vostè ha viscut un important salt qualitatiu pel que fa al tractament d’aquestes patologies…

– És així; el canvi ha estat brutal, lògicament en sentit positiu; un canvi realment impensable quan jo vaig començar a exercir. A vegades me recorda aquella frase de Jules Verne: “l’home imagina coses i llavors hi haurà altres homes que les faran”. Pensi que fins que no va arribar l’ecografia, per veure el que passava dins un abdomen malalt només teníem les mans, els raigs X i les anàlisis. Avui en dia, en canvi, l’ecografia serveix al digestòleg, al toco-ginecòleg, al cardiòleg, al cirurgià vascular….no és al·lucinant? I no parlem ja del TAC, de la ressonància magnètica, de les endoscòpies que permeten explorar tot el tub digestiu, els pulmons o l’aparell urinari, així com els cateterismes per explorar i tractar afeccions cardiovasculars….o la mateixa cirurgia laparoscòpica… avanços tots ells que eren realment inimaginables fa cinquanta anys. Avanços que també podem fer extensius a la formació continuada: tengui en compte que quan jo vaig començar a exercir els llibres que ens permetien posar-nos al dia contenien informació d’entre dos o tres anys enrere i amb les revistes mèdiques aquest termini de temps oscil·lava entre tres i cinc mesos. Avui, en canvi, tenim tota aquesta informació de manera molt més ràpida per internet, a part dels cursos que s’organitzen per actualitzar els coneixements dels metges, una àrea en la què, per cert, el nostre Col·legi Oficial de Metges duu a terme una gran tasca, això com els hospitals universitaris de la nostra comunitat.

– Es pot separar la vessant de digestòleg de la d’oncòleg?

– Jo pens que no; tot és medicina, tot passa per intentar ajudar al malalt. Ara mateix la formació dels digestòlegs europeus es divideix en branques de superespecialització. Així com fa cinquanta anys la formació del digestòleg incloïa la radiologia digestiva -i teníem la formació adequada per exercir-la. Ara mateix aquestes branques son la Digestologia Clínica, la Digestologia Endoscòpia; la Digestologia per imatge (Ecografia) o la Digestolgoia Oncològica, entre d’altres.

– Fins a quin punt influeixen els hàbits alimentaris en la salut del nostre aparell digestiu?

– És un dels factors que influeixen. Avui, lamentablement, la major part de la gent jove consumeix poques -o directament no en consumeix- fruites i verdures, i a més això sol anar acompanyat, sobre tot els caps de setmana, d’una important ingesta d’alcohol. Per desgràcia, la tradicional dieta mediterrània està cada dia més absent de l’alimentació de la gent jove. Pensi que seguir la dieta mediterrània seria un dels factors per evitar disfuncions digestives que poden ocasionar malalties orgàniques a vegades greus.

– Quins records conserva amb més afecte del seus cinquanta anys de professió?

– En concret n’hi ha un que sempre he tingut present: com es pot imaginar jo he vist morir molta de gent al llarg de la meva trajectòria mèdica, i sempre me va cridar l’atenció la manera que tenien d’acomiadar-se de la vida les monges malaltes quan arribava el final, que assumien amb una serena resignació que sempre vaig admirar. I l’altre record que conserv és la relació cordial, basada en el respecte i la camaraderia, que hi havia entre els metges que treballàvem junts, al manco fins que l’arribada dels grans hospitals va imposar una estructura jeràrquica a vegades massa rígida i que de qualque manera ha anat condicionant els nostres vincles personals i professionals.

Comments
  1. edgar aritides mosquera | Responder

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Por favor, ayúdanos a promocionar la salud.

Al hacer clic en cualquiera de estos botones nos ayudas promocionar la salud.

Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. Más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar